Conèixer-se a un mateix de manera realista (sense excessives distorsions) és la base de l’Autoestima. Els 7 pilars per a construir l’Autoestima sana es desenvolupen a continuació:
- Autoacceptació Incondicional:
L’autoacceptació incondicional implica reconèixer-se a un mateix sense jutjar-se ni etiquetar-se globalment com a “bo” o “dolent”, “acceptable” o “inacceptable”. Aquest enfocament promou la consideració amable d’un mateix, fins i tot enfront de fallades i limitacions, conreant un tracte cap a un mateix amb el respecte i afecte que s’atorgaria a una persona estimada. L’autoacceptació es vincula amb els drets assertius, permetent cometre errors, rebutjar peticions, canviar d’opinió, tenir limitacions, entre altres. Al seu torn, reflecteix la visió de l’ésser humà com a imperfecte i fal·lible, però simultàniament valuós, digne d’amor, i capaç d’aprendre i millorar. L’acceptació incondicional contribueix al benestar emocional i afavoreix una imatge realista d’un mateix.
- Actitud de Preferència:
L’actitud de preferència busca allunyar-se de les autoexigències i la minimització, adoptant una posició equilibrada entre l’acceptació de les nostres limitacions i la realització de les nostres possibilitats. Implica acceptar l’irremeiable mentre es treballa a millorar el possible. L’actitud es comprèn com a pautes estables i coherents de pensament, sentiment i acció, orientades cap a una persona, objecte, tema o realitat.
- Visió del Jo com a Potencial:
La visió del jo com a potencial ressalta la capacitat de canvi i millora, facilitant l’afrontament efectiu de les dificultats. Davant els problemes, aquesta perspectiva proposa la creença en la possibilitat de superar-los mitjançant esforç i aprenentatge, en lloc d’atribuir-los a fallades o errors, propis o aliens.
- Valors i Metes Sans:
Els valors sans són autodeterminats, triats lliurement i afavoreixen el bon funcionament psicològic a nivell individual i social. Caracteritzats per ser flexibles, realistes, promoure la salut, benestar i autorealització a curt i llarg termini, així com fomentar relacions satisfactòries, aquests valors inclouen l’autoacceptació incondicional, la tolerància, la responsabilitat sobre pensaments, emocions i conductes, la direcció pròpia de la vida, la cerca de metes realistes i l’interès equilibrat cap a un mateix i els altres.
- Drets Assertius:
L’assertivitat en les relacions interpersonals implica reconèixer i respectar drets propis i aliens. Smith (2000) proposa drets com ser el propi jutge, triar responsabilitzar-se de problemes, decidir donar explicacions o no, canviar d’opinió, cometre errors, dir “no ho sé”, no necessitar aprovació, prendre decisions pròpies, entre altres. Aquests drets són vàlids tant per a un mateix com per als altres.
- Sintonia entre Representacions del Jo:
Les teories actuals sobre l’autoestima suggereixen la coexistència de diverses representacions del jo, convergint cap a un sentit integrat d’aquest. Mantenir un jo ideal clar, realista i flexible afavoreix la congruència entre el jo ideal i el jo real, facilitant l’aproximació a autèntics valors i metes.
- Creences que Contraresten Tendències Narcisistes:
Beck i Davis (1995) proposen maneres de pensar que contraresten creences contraproduents, com reconèixer limitacions sense deixar de ser únic i valuós, veure als col·legues com a recursos en lloc de competidors, acceptar crítiques vàlides i útils, gaudir de la senzillesa, trobar gratificació a formar part d’un equip i preferir el respecte a llarg termini en lloc de l’admiració a curt termini. A més, destaquen la importància de reconèixer les opinions dels altres, entendre que ningú ens deu res i prescindir de la constant necessitat d’atenció i admiració per a viure i ser felices.
Beck, A. i Davis, D. (1995). Trastorn de personalitat narcisista. En Beck, A, i Freeman, A. Teràpia cognitiva dels trastorns de personalitat. Paidós. 334-367.
Smith, M. (2000). Quan dic no, em sento culpable. Mondadori.