entregasRecurso 1 gmp pago-seguropaypal tranferenciavisa
Recurso 1

Els biaixos cognitius de Ellis o Beck són patrons de pensament irracional o esbiaixat que poden afectar la nostra manera d’interpretar la realitat i processar la informació. Aquestes distorsions poden portar a interpretacions errònies de situacions i generar emocions negatives.

A continuació s’esmenten algunes dels biaixos cognitius més comuns:

  • Pensament polaritzat: També conegut com a pensament dicotòmic o en blanc i negre, implica veure les coses només en termes extrems, sense reconèixer matisos o punts intermedis. Per exemple, creure que si no ets perfecte, llavors ets un fracàs complet.
  • Sobregeneralizació: Consisteix a treure conclusions generals a partir d’un sol esdeveniment o experiència negativa. Per exemple, si et rebutgen en una cita, pots concloure que mai ningú et voldrà.
  • Abstracció selectiva: Implica enfocar-se només en detalls negatius d’una situació mentre s’ignoren els aspectes positius. Per exemple, si vas obtenir una bona qualificació en un examen però vas cometre un petit error, només t’enfoques en l’error i no en l’assoliment.
  • Personalització: És la creença que tot el que succeeix al nostre voltant es deu a nosaltres, encara que no hi hagi evidència que el recolzi. Per exemple, pensar que el mal humor d’un amic és culpa teva, sense considerar altres possibles causes.
  • Catastrofizació: És la tendència a magnificar o exagerar la importància d’un esdeveniment negatiu i anticipar el pitjor. Per exemple, creure que si t’equivoques en una presentació, la teva carrera professional està arruïnada.
  • Lectura del pensament: Consisteix a suposar que saps el que els altres estan pensant o tenen intencions negatives cap a tu, sense tenir proves reals. Per exemple, creure que algú t’està ignorant deliberadament només perquè no et saluda al carrer.
  • Filtre mental: Implica filtrar o descartar la informació que no encaixa amb les nostres creences o expectatives preexistents. Per exemple, si tens baixa autoestima, pots ignorar els compliments i enfocar-te només en les crítiques.
  • Projecció: projectar en l’altre pensaments, sentiments que no són acceptats com a propis perquè generen angoixa o ansietat.
  • Debeísmo o deuries: Concentrar-se en el que un pensa que «hauria de» ser en lloc de veure les coses com són, i tenir regles rígides que es pensa que haurien d’aplicar-se sense importar el context situacional. Les exigències s’estenen a si mateix, als altres o a la vida en general.
  • Etiquetatge: Relacionada amb la sobregeneralización, consisteix a assignar etiquetes globals a alguna cosa o algú en comptes de descriure la conducta observada objectivament. L’etiqueta assignada comunament és en termes absoluts, inalterables o bé amb fortes connotacions prejudicioses.
  • Culpabilitat: culpabilitzar als altres dels problemes propis, o per contra culpar-se a si mateix dels problemes aliens.
  • Biaix confirmatori: tendència a esbiaixar la realitat, tant en percepció com en valoració, perquè encaixin amb idees preconcebudes.